Go\/Between \u00e9s un disc c\u00e0lid, que no busca impressionar sin\u00f3 acollir, mostrar una fotografia vital diferent de \u00abRepte\u00bb, \u00ab36 Weeks\u00bb o \u00abHappy Nothing\u00bb. La fotografia d’un home que ho ha deixat tot, ha tornat a comen\u00e7ar, anant o estant, solament o inseparable, sempre a fons i a tot volum. Les can\u00e7ons retraten aquest estat i ho fan amb una profunditat po\u00e8tica tan senzilla que esdev\u00e9 rotunda i inapel\u00b7lable.<\/p>\n
El motor d’aquesta visi\u00f3 \u00e9s el que Fuster, expert a crear neologismes, crida el \u00abBig OK\u00bb: una sort de reconciliaci\u00f3 amb la vida per part dels qui ja coneixen la seva crueltat i contrasentit i la contemplen amb la certesa que, passi el que passi, \u00e9s millor \u00abmorir amb un somriure en la cara\u00bb.<\/p>\n
Si has conegut a Paul Fuster<\/strong>, saps que sempre va per lliure. I estil\u00edsticament no podia ser d’una altra forma. De vegades seguint el deixant de Elliott Smith, de vegades amb una picada d’ullet als Latin Playboys, de vegades lent i poder\u00f3s com Low o Retributon Gospel Choir, per\u00f2 sempre personal i aut\u00e8ntic, sempre cre\u00efble. Aprofitem la tornada de l’exclamaci\u00f3 i gaudim de Go\/Between, perqu\u00e8 mai se sap on, com ni quan ens tornarem a trobar amb Paul Fuster.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":334,"template":"","meta":{"_acf_changed":false},"categories":[11],"class_list":["post-2590","concert","type-concert","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-programacio-18"],"acf":[],"yoast_head":"\n